Supercomputador

El supercomputador IBM Blue Gene/P al Laboratori Nacional d'Argonne utilitza més de 250.000 processadors, agrupats en 72 grups connectats per una xarxa òptica d'alta velocitat.[1]

Un supercomputador o superordinador és un ordinador amb una capacitat de càlcul i processament molt més elevada que una computadora d'ús comú.[2]

El rendiment d'un supercomputador és mesurat en operacions de punt flotant per segon (FLOPS). Durant l'any 2015, els supercomputadors aconseguien un rendiment de bilions de FLOPS (Teraflops) segons el TOP500.[3]

Els supercomputadors tenen un paper important en el camp de la ciència computacional, i s'utilitzen per a una àmplia gamma de tasques de càlcul en diversos camps, incloent la mecànica quàntica, el pronòstic meteorològic, la climatologia, l'exploració de petroli i gas, química computacional (calcular les estructures i propietats de compostos químics, macromolècules biològiques, polímers i vidres), i simulacions físiques (com ara simulacions dels primers moments de l'univers, avions i naus espacials aerodinàmiques, la detonació d'armes nuclears, i la fusió nuclear). A més, al llarg de la seva història, han estat essencials en el camp del criptoanàlisi.[4]

Els sistemes amb un nombre massiu de processadors generalment prenen un dels dos camins possibles. El primer és l'enfocament (per exemple, a la computació distribuïda) de centenars o milers d'ordinadors discrets (com ara ordinadors portàtils) distribuïts a través d'una xarxa (per exemple Internet) on dediquen una part o tot el seu temps a la solució d'un problema comú; cada equip individual (client) rep i processa una gran quantitat de petites tasques, on finalment informa dels resultats a un servidor central que integra els resultats de la tasca de tots els clients en la solució global.[5][6]

En l'altre camí, també hi ha la possibilitat de considerar milers de processadors dedicats (per exemple, en les arquitectures de xarxa en malla), que s'instal·len a una distància molt propera entre si (per exemple, en un clúster d'ordinadors). Això comporta un estalvi de temps considerable quant a la transmissió de dades, i fa possible que els processadors treballin junts (en lloc de tasques separades).

L'ús de processadors de múltiples nuclis combinat amb la centralització és una tendència emergent; un pot pensar en això com un petit grup (per exemple un processador multinucli en un telèfon intel·ligent, tauleta, ordinador portàtil, etc.) que tant depèn com contribueix al núvol.[7][8]

  1. «IBM Triples Performance of World's Fastest, Most Energy-Efficient Supercomputer» (en anglès), 26-06-2007. [Consulta: 16 març 2017].
  2. «Supercomputador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «novembre 2015 | TOP500 Supercomputer Sites» (en anglès). [Consulta: 9 febrer 2017].
  4. «NSA Breaks Ground on Massive Computing Center» (en anglès). Odenton-Severn, MD Patch, 08-05-2013. Arxivat de l'original el 2017-02-15 [Consulta: 14 febrer 2017].
  5. Radu., Prodan,. Grid computing experiment management, tool integration, and scientific workflows. Springer, 2007. ISBN 3540692614. 
  6. «DesktopGrid – BOINC». [Consulta: 14 febrer 2017].
  7. Niu, Yanwei; Hu, Ziang; Barner, Kenneth; Gao, Guang R. Performance Modelling and Optimization of Memory Access on Cellular Computer Architecture Cyclops64 (en anglès). Springer, Berlin, Heidelberg, 2005-11-30, p. 132–143. DOI 10.1007/11577188_18. ISBN 10.1007/11577188_18. 
  8. Tan, Guangming; Sreedhar, Vugranam C.; Gao, Guang R. «Analysis and performance results of computing betweenness centrality on IBM Cyclops64» (en anglès). The Journal of Supercomputing, 56, 1, 13-11-2009, pàg. 1–24. DOI: 10.1007/s11227-009-0339-9. ISSN: 0920-8542.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search